Records presents/presents que es fan record

El vent gelat de l'hivern
rossega amb afilats ullals
una cara que rient
no mostra el seu pesar.
És com el metall
d'una espasa oxidada
que em traspassa de part a part
sense compassió
un llevant de tocar glacial
desperta les calors
dels meus records
Camine i a cada pas
escolte els trons de dos cors
un, manté el meu cos
l'altre
es captiu de la vida
amb la seua vivor.

L'ànima es desfà en petits bocins
que al caure en terra
pinten de roig
una terra perduda i oblidada
és la sang d'un viu
la que li dóna color
que ferida
tiny de color
una senda
que creix amb el dolor
dedicant-li els seus anys
fins que arribe la mort.

El perdó no cau del cel
i l'espera m'impacienta.
Als meus peus
un infern em vol engolir
i les muses canten
lluny en el paradís.
Solitud!!
no em deixes tu
la meua carrega
sembla tan gran
que haig de compartir-la.

Belles dames
dormiren als meus llavis
Precioses flors
adornaren els meus ulls
un espinós verí
que exilia en el record
a les persones
que una volta
em donaren estima
i amor.
És ple de fantasmes
la buidor del meu pit
llar d'agonia
que sana
d'un viatger sense destí.

Les mirades m'observen
confonen la compassió.
Plore llàgrimes
vesades per tu
no estic trist
per la meua existència
sinó
del rebuig mal entés
que no accepta el meu regal.
Conscient que la mar
és voluptuosa
i el bon temps
també empitjora
balle sol
baix la protecció
d'una fosca nit
tan negra
que els estels
brillen com mai
i sempre hi ha lluna plena
Aleshores espere
amb ulls que es cansen
un nou matí
donant-me un sol
que espera ansiós
a que uns núvols de pluja
abandonen al seu aire
unes gotes farcides
de bones intencions
tan generoses
que han complit
més, que prou
la seua desinteressada missió.

No és foc el que crema al meu interior
és la meua vida que crema per vós...