Quan cau la nit i

la soledat no em parla

pinte els estels

de bells records

i els done la forma

de mons nous.

Són precioses il·lusions

que cremen

com el foc.

Missatges

que desitgen

no ser secrets.

La meua veu prega

al silenci, que calle

el cor

vol escoltar.

Alt teu costat

les olors

es tornen perfums

de flors noves

que ja conec.

Sord i mut

Contemple

l'univers dels teus ulls..

No hi ha soroll

sinó és el teu.

Una deessa

que regna

en la foscor.

Somnis

que devoren

malsons.

Lliure

sóc captiu,

d'una carcellera

sense nom.

I espere

però

la paciència

cal domar.

Amiga del desig

li dóna equilibri

i la força

que el fa viure.

Les mentides

oculten

realitats

i les veritats

són reals.

Cau la nit

els monòtons grills

interpreten la seua cançó

aquella que ompli el buit

d'una passió

que desitja

ocupar

el seu lloc.

És un goig que em dol

una tortura

Que sana ferides.

Pensament

que aparta la solitud

d'estes paraules

i les ompli

del plaer del viure.

Quan cau la nit

i la soledat no em parla.....

 Atticus Crow