Prou

Prou

Un crit de xiquet
trenca el silenci
que regna
on tot està mort.
És un impuls que al nàixer
sona com el soroll
dels primers plors.
La vida
es vol fer sentir.
No tenen perdó
aquells que fan vessar
les llàgrimes
dels que regalen alegries.

Prega al teu déu egoisme
que et salve de la teua misèria
Ets penós.
Només tu
aconsegueixes despertar
els dimonis que dormen.
Deixa parlar
i jo
et deixaré escoltar.
Ets un caníbal
que es devora la seua carn.
Fas que em pregunte,

si morir o viure?

serien el mateix

amb tu al costat.

Ho entens?
Comprens?
Saps el que vull dir?
Si és que vols
Per poc que siga...
compartir
un mateix destí.