Contra el vent

Exiliat,
abandonat als quatre vents
recordat per aquells que no l'obliden,
dissident de raons podrides.
Optimista que beu d'un pessimisme
que alimenta com la vida.
Apartat per pròpia voluntat
per poder veure la realitat,
amb els seus ulls,
els mateixos,
que varen nàixer amb la llum.
Lluites
contra la monotonia que doblega ànimes,
crític amb els teus errors
tolerant amb els dels altres,
et mous entre quietud
de aigües marejades
un desert,
que amaga
un secret oasi.
Camina antiheroi
que la desídia no et domine
perquè esta, és enganyosa
com  la indiferència que dóna ales
i mina vides.

Un anònim conegut...

El lamento del hijo prodigo

Ay de ese dolor que me aflige

ecos que engullen mi voz

llantos de niños, gemidos de viejo,

silencio de tantos.

El corazón arde dentro del cuerpo

se consume poco a poco sin aliento.

Mi alma canta en vano,

pues

mi cuerpo es tierra fértil,

en un infame vertedero.

Una religión

que recluta mártires desamparados,

adeptos buscando razones

que les poseen,

que les subyugan,

les encadenan a un muerto.

Ay de ese dolor que me aflige,

del sufrimiento olvidado

en el monte del calvario

llorando sangre,

no pudiendo obrar milagros.

Un falso credo usurpa el trono del humilde,

del piadoso, del pueblo sagrado.

Son huellas borradas

bendecidas por un traidor viento

que se afana en su trabajo,

despojando al pobre,

de su alimento.

Figuras horrendas sustituyen al cordero

un dios hijo, hecho hombre

mancillando su nombre,

despojándolo de la misericordia,

del don divino

que le concedió su ancestro.

Ay de ese dolor que aflige mi ser,

de esa condena que nadie puede ver.

Atticus Crow Lee