Els somnis són un llenç en blanc
els records
pinzells que mullen
en recipients
de diferents tonalitats.
La ignorància és insolent i cega
al observar, no veu
un quadre
que vessa vida
un quadre que es refà
a si mateix.
La facilitat amb que els desitjos
dominen el cor
és trista, però,
tan suau, que no sents dolor.
Ací, en el regne
sense reis
òmplic de blanc els espais buits
els llunyans de negre infinit.
És com pintar un escenari
que canvia
com aprendre a escriure
un llenguatge nou
del que desconec que vol dir-me
i tampoc
pretenc saber.
És un acord vell
que per no oblidar
esdevé nou.
Els plors
busquen el riure
perquè res serien
sense els plors.
Els colors senten
els matisos del seu cos
un roig que taca
un blau que et convida a volar
un verd que es menja
i un groc-sol
de rajos daurats
els il•lumina quan es fa fosc.
Són distints i variats
però al pronunciar
el tacte dels seus noms
pareixen una sola pell
tendra com l'ànima
d'una mare
i valenta com l'esperit del guerrer
No vull parlar del paradís
que ens venen el mercaders.
Del que jo parle té camins
amb precioses roses
atapeït de punxes afilades
i què?
m'és igual
és un regal tan bell.
L'existència es reflexa
com un espill
amb tot allò que existeix.
Els ocells canten
amb la veu de la carn
i el vent
enamorat de la terra
corre lliure per el cel.
L'infern on dormen les esperances
és un capoll que crema com el gel
i la voluntat ferma i innocent
del somriure d'un xiquet
allibera de la seua presó
a les meravelles fetes papallones
a les flors que busquen la pau
als viatgers cansats
en recerca d'una llar.
L'olor és tan forta
que sembla
que vulga rebentar els pulmons
els diversos perfums
estan tan units
com el riu i la mar
l'essència és tan palpable
que es pot mastegar.
No vull parlar d'un món
del que no s'espere res
ni pensar que el que sent
no és el viure
per això
el silenci em mou
i cada pas és un tro
que escolte que diu
a l'oïda
sinó despertes
mai somiaràs
Nega al pensament
que porten a un desert
de dunes de llàgrimes.
Qui sap?
Si el despertar no és el dormir
o el viure el somiar...
Els somnis són un llenç en blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.