Bruixeta

Bruixeta

Bruixeta de mitjanit
trista, plores llàgrimes
color lluna.
Liquid que drena
pocions d'amor
i passió.
Licor que desitgen els mortals
que dansen al voltant
d'un foc
que calfa per tu.

No deixes
que s'he te'n duga
el vent capritxós
amb,
cor fort
a res
s'ha de témer.
Bruixa d'ànima viva
de pell fina
i delicada.
De cabells
profunds
com la negror
infinita.
De mirada
melangiosa
en recerca
de futurs tresors
ocults
per el pas del temps.

Eixos plors desconsolats
són pluja necessària
que fa florir
precioses flors
dels teus llavis
adornant
de bells matisos
la llar del teu somriure.

Bruixeta de mitjanit
confosa, et perds
amb calma
reprendràs el teu viatge
amb presses
no trobaràs el camí.
Arma't d'esperit fort
que t'alimente
del valor del viure.
Com?
bruixeta de mitjanit.
Com?
si no és així...
De quina altra manera
descobriries els misteris
que calla la nit...