dilluns, 28 de març de 2011

Una mirada





Una mirada

El mutisme ens unix,
trau fóra el que costa dir,
i convida,
a les paraules a emmudir.
Els nostres ulls destil·len passions,
els nostres llavis licors temptadors,
Emborratxats d'emocions,
contemplem un espill,
dos móns,
dos nacions,
un cor.

Una mirada i dos persones,
poc importa el món,
quan nosaltres en som un.
Callem i ens fonem,
sentim i ens descobrim,
escoltem però,
no parlem.

Perquè un silenci pot parlar i parla,
ens conta secrets, que la veu calla.
Són mots innocents que prenen força,
cants amagats,
de pardals engabiats,
surt dels dos amants,
una veu dolça,
com el remor de la mar,
penetrant cap a la costa.

Som enamorats,
còmplices d'un amor,
els silencis de cap manera són sacrificis,
ni els sorolls són màrtirs morts,
sols esperem els càntics de les sirenes,
que amablement ens duen,
a bons ports.
No hi ha frontera que s'hi opose al seu so,
ni limit,
on s'escolte com un tro.

Un vincle mut
que s'aferra als nostres cossos,
acoblant dos ànimes que alcen el vol,
deixant, que ens entre la llum del sol,
il·luminant, amb delicadesa,
trossos,
d’uns camins d’antiga foscor.
Signem una cega confiança
energia, que ens apropa,
que ens protegix
i ens envolta.

Un pacte secret, que ens arrossega,
per assaborir un vida amb clars i obscurs,
on no,
hi han murs.
Si la llum cau i la nit ens abraça,
brollara la llavor d'una bona llaurança,
aleshores,
continuarem en silenci fins ben trencada,
l'albada...

Muts,
acariciem l'efímer univers.
Callats,
riem com xiquets.
Som un xiuxiueig que besa,
un abraç que crida,
una possessió que estima,
som,
dos persones,
i una mirada.


Atticus Crow Lee


2 comentaris:

  1. Este es precioso, muy romántico. Dicen que una mirada vale más que mil palabras, pero las tuyas que bonitas son. M´agradat molt.

    ResponElimina
  2. Muchas gracias!!! sssssssssssssssssssssssss =_^

    ResponElimina

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.