Paraules d'amor

Paraules d'amor

Són paraules que bullen al cor,

paraules que neixen estimant,

lletres que formen tresors,

versos que acaronen,

que t'acomoden el cor.

Estrofes de petits colps,

que s'uneixen, en un sol.

Són,

sons

que bateguen fort.

Cridant silenciosos,

com la remor del vent,

que tanca portes

deixant les finestres obertes,

per on passa la corrent..

Colors com el cel,

que reflexa el mar

banyen la meua ment.

N'estic segur,

observar-te,

inspira el pensament.

Són paraules que bullen,

que neixen del cor.

Poemes,

i vós la musa,

deessa que ompli l’horitzó de núvols,

donant pas a una pluja,

que erosiona muntanyes i

 neteja les entranyes,

d’un dolor intens,

la tendresa el substituïx,

amb una fina veu,

de poder immens.

Són pensament que brollen,

que viuen al cor.

Escric, enverinat per la teua passió,

cants sonen, quan ens toquem.

Com espurnes de foc,

amb una incendiaria missió,

lliurar-nos d'una soledat

a la qual abrasem.

Són emocions que bramen,

alimentades pel cor.

Quan callat les pronuncie

ens imagine, junts,

envolant-nos pel vent,

energia eterna

que sempre camina,

ens mou com una ploma,

lliure,

d'un dèspota ocell

sols,

la providència la domina.

Són sentiments que és diluïxen,

que es fonen al cor.

Vull bussejar oceans infinits,

nadar en l'oasi del teu cos,

ser aigua de matisos cristal·lins,

dansar el ball, dels que no estan morts,

seguint una música, que conté bells mots.

Fa tan poc que vaig nàixer,

i tan que vaig morir.

Són paraules d'amor,

que al fred porten calor.

Un vincle poderós,

són llàgrimes,

plenes de vida,

són rialles

que recorden plors.

Paraules d'amor,

sorolls que trenquen el silenci,

és un concert de crits,

que composem a les fosques nits.

Cançons d’enamorats,

melodies que reguen els somnis,

amb perfums de flors,

que com un castell d’artifici,

esclaten als cors.

Paraules que cal recordar

que cal revivar,

són paraules d’amor...