Amant errant
que passeges
amb el cor en la mà.
per què busques consol?
quan sembla que no hi ha.
És tan fàcil
perdre's en la immensitat
tan fàcil
desitjar-la
tant,
com impossible
posseir-la.
Una bella carrega
em deixa sol
tan pesada
que m'allunya
de la resta del món.
Què és esta sensació?
que m'ompli tot.
Com odiar allò que em mou?
quan jo sé
que el voler
sense estimar
és
com viure mort.
Dins del meu interior viu
un preciós contingut
que em dol
i em dóna calor.
Són belles roses
que em claven
a cada bateg
dolces
espines verinoses.
Sóc molt petit
i este amor
tan gran
que renuncie
a ell
sinó et puc estimar.
Allibera'm
ànima bessona
d'esta presó
que
amb bons propòsits
fa sagnar el meu cor.
Compartim
enamorada meua
un secret amb el mar.
Que entre nosaltres
i el vent
les males paraules
els podrits sentiments
siguen arrossegats
com fulles
els dies
de la tardor
No tingues por
del malson
sempre present
perquè
el meu regal
necessita
dels dos.
I quan signem
amb carícies
el nostre acord
els somnis s'arremolinaran
quan serem junts,
el passat perdrà
el dolor del record
el ara
i el ací
guanyaran vivor
i un nou futur
s'obrira
per als dos.
És tan fàcil
ànima errant
tan fàcil
com continuar
el caminar.
