dimarts, 10 de gener de 2012

Malcriats

Què saps tu
del meu sentir?
Com són els sabors
dels meu plors?
El so
de les meues rialles?
Què sents tu per mi
que no puga notar jo?

La terra humida
es bona per a llavor.
El que abans era
pluja de llàgrimes
ara és brasa
que renaix com la flama
que es consumix
per una estima que crema.

Lliure dels meus turments
dius patir el meu dolor.
Lamentes el meu desconsol
i ets com un mort.
Notes com em batega el cor?
a cas olores
els perfums que es tornen flor?
No ets com jo
sofista malcriat
que tot ho tens
i tot ho fas sagnar.
Com el cor dibuixat
en un paper
que parteixes per la meitat.

No tens ni empatia suficient
per fer-te l'idea
del que és
escoltar una veu
que no parla.
No em llepes!
amb paraules verinoses
No em mossegues!!
ni claves els ullals
injectant mal
en una ànima
que viva
fuig de la ignorància
amb fam
de saber.

Tu no ets la resposta
als meu precs.
Ni el fruit
que cal acollir
suaument
com una mare
tendra
com un fill.


2 comentaris:

  1. Grassies Atticus.es un blog molts espasios y poc a poc l`ul nire pegant una miraeta

    ResponElimina

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.