Malcriats

Què saps tu

del meu sentir?

Com són els sabors

dels meu plors?

El so

de les meues rialles?

Què sents tu per mi

que no puga notar jo?

La terra humida

es bona per a llavor.

El que abans era

pluja de llàgrimes

ara és brasa

que renaix com la flama

que es consumix

per una estima que crema.

Lliure dels meus turments

dius patir el meu dolor.

Lamentes el meu desconsol

i ets com un mort.

Notes com em batega el cor?

a cas olores

els perfums que es tornen flor?

No ets com jo

sofista malcriat

que tot ho tens

i tot ho fas sagnar.

Com el cor dibuixat

en un paper

que parteixes per la meitat.

No tens ni empatia suficient

per fer-te l'idea

del que és

escoltar una veu

que no parla.

No em llepes!

amb paraules verinoses

No em mossegues!!

ni claves els ullals

injectant mal

en una ànima

que viva

fuig de la ignorància

amb fam

de saber.

Tu no ets la resposta

als meu precs.

Ni el fruit

que cal acollir

suaument

com una mare

tendra

com un fill.