dijous, 1 de desembre del 2011

Al poder que menteix...

No tens cap dret
per parlar-me
d'esta manera.
Tu, que fas plorar als nens.
Tu, que insultes al vells.

No veig cap penediment
en els teus actes,
ni fets
que facen humiliar
de genolls
a la mateixa discòrdia.
Tu que has degenerat
no eres digne
de la meua companyia.

Fals savi
que creu saber
mestre mentider
de veritats corruptes.
lladre de consciencies
que s'alimenta d'elles.
Si el desig té forma
tu ets, una perillosa
temptació.

La formula de la perfecció
que vens a un preu prohibit
dóna com a resultat de l'equació
l'error que es repeteix.

Quina classe de virtut
és aquella
amarga les terres fèrtils
contamina l'aigua que ens nodreix
i arranca l'honra,
dels somnis
dels més dèbils.

Eixe do
no té nom
perquè, anònim
viu
al cor dels modestos.
Per això et senyale
i et dic:
No eres benvingut
a la meua llar.
No eres res
que puga estimar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.