dijous, 1 de desembre del 2011

Poesia

*deconstruir.
1. tr. Deshacer analíticamente los elementos que constituyen una estructura conceptual.
MORF. conjug. c. construir. Diccionario de la R.A.E

Una maledicció
que és un do
lluita per eixir
d'una presó
on els barrots són lleis
i les parets conviccions.
La norma s'improvisa
i és, la regla
la que ho confirma.

Una anarquia de paraules
amb sentit i orde
on la raó
mor cada nit
i al matí
renaix de nou.
Hui sóc poesia
companys de viatge.
Hui sóc roig
com la sang
negre
com el misteri
blau
com la immensitat de l'oceà.

Renuncie a ser jo
per ser-ho tot
i gaudir
de breus instants
de una pau que es mou.
Ets tu
que no em comprens
o jo
que no em sé explicar.
És ben poc el que amague
res
que no siga l'error
d'un humà.

Esclau sóc
portador de cadenes
que no pesen.
content
eixugue les llàgrimes
de consol
per perdre
i guanyar
al mateix temps.
Un incomprés
que parla
llengua estranya
un idioma encisador
tan profund
com un pou
del que confosos
molts
no s'atreveixen a beure.


Unix-te a un ball
que dansa al voltant
d'un foc
que si abans
era rabia
i dolor
ara són ganes
tranquil·litat
i bonança.
No perdes
l'oportunitat
d'assaborir
un món diferent.
Mar de somnis  
en brut
de temptacions sanes.

En estat de gracia
puc ser
lluna plena
calor
que calfa
hivern
que gela
tardor
plujosa
o
la força
de la primavera
que brolla.

Una font d'emocions
que se seca
sinó no té
sentiments
i ple
sóc
en estos moments.
Et convide
a un banquet
de menjars prohibits
que tampoc
són il·legals.

Al temps
que em regales
la teua mirada
t'oferisc
el meu cor.
t'abrace
com la vida
a la llavor
t'acarone
com la mare
a un fill
et bese
amb la passió
d'un enamorat.

Hui sóc poesia
agafa't
de la meua mà
no et deixaré.
Hui sóc l'univers
com tu
ho pots ser.
Amb un desig
en la ment
pregunte:
Ho vols?

Part és teu...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.