dijous, 1 de desembre de 2011

Mort

Jo sóc la culpa que et dóna vida
el silenci que t'oferix l'eternitat.
Els que no estan parlen la meua llengua
els vius senten els meus records.
Els moribunds fugen cap a un fals paradís
on els joves són vells
que vetlen atemorits.
No tingues por
la meua llar no crema.
Si acceptes la meu companyia
assaboriràs un vi de matisos infinits
el dia que viu, deixaràs d'existir.
Si et negues, no mors
però tampoc vius
i tu sol et podriràs
al no ser conscient
que buscar una l'eixida
és trist, doncs
totes et porten fins a mi.
I jo
no sóc res més
que el mateix destí....


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.