Difunt
Difunt
Campanades a mort,
sonen com morts...
El so de l'últim batall
del darrer ball
retruny per el viu
que sense foc
és,
cendra i caliu.
A colps de plors,
s'inicia la cerimònia dels difunts
reunió d'esclaus lliures
tots junts
obrint ferides.
Si el descans,
és la pau,
no la coneixen.
Si pregar sense descans
és el camí,
aquest
s'esmuny de les mans
com l'aigua en la xarxa
d'un pescador
que
de la mateixa mar
alimenta el seu cos.
I la vivor del mort,
dansa al compas,
de les campanes,
regant un brot,
que revifa,
les ànimes
Riu el cadàver,
mirant-nos amb ganes,
des de la seu tomba,
de colors florits com flames,
senyalant-nos l'ombra,
la veritat en forma de bomba.
El drang drang,
és el tic-tac,
d'un rellotge que no para,
i et porta a la memòria,
no els dies viscut,
però sí la tortura
d'aquells
que ja has perdut.
No et tinc por
mort,
perquè la vida
com la sang
em fa bategar
el cor,
no et tinc por
vida,
perquè la mort
és un fil
que em fa de guia.
Campanades a mort,
sonen com morts,
que demanen vida.
..."" Vivos voco, mortuos plango, fulgura frango ..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.