Tot i res...

Voldria ser,
l'aire que acarona els teus cabells,
l'aigua que t'humiteja la pell,
calor que t'abriga del fred,
frescor, que alleuja un estiu,
dement.

Ser el so rialler,
de la teua mirada,
d'innocent poder,
que somia amb els ulls oberts,
i viu, tancant els ulls,
ben desperts.

Sentir-me la teua sang,
repicant el cor amb el seu drang,
campanades que es fan escoltar,
crits de nens,
que es transformen,
en cants.

Volar amb el teu pensament,
murs, que al nostre pas,
es van desfent.
Àngels ateus,
que no carreguen creus.
Heretges que van nàixer,
al caliu,
d'un foc inofensiu.

Fluir com la saliva,
que et banya els llavis,
i t'acaricia la llengua.
Eixa, que com un tornavís,
al contacte amb la meua,
ens fon,
com un ànima plena.

Sóc orgasme, si em toques,
dolor, si em maltractes.
Estar al teu costat,
és lluny,
hi ha tant que no m'has contat.
Pacient, espere prop,
a la teua llar,
conscient del meu torn,
si m'escoltes respirar.

Vull ser tot,
si això,
significa que et puc tocar.
I res,
si no aconseguisc,
un sol bes.

El teu no,
no em du a la mort.
El sí,
al paradís.
I et dic,
tremolant d'emoció,
que els camins durs,
seran plans,
i purs,
al agafar-nos les mans.

Jo voldria ser...