dimecres, 16 de febrer del 2011

A la lluna

Dolços somnis et porta la lluna,
que veus de gala, color pruna.

Sent, molt endins,
un cor del que naixen mil camins.

Omplint de matisos brillants, com fins estels vibrants,
l'espill, que ens reflexa.

Ens quedem nus de pell,
el mirall, ens mostra el més bell.

I xiuxiueja amb forta veu, bona nit,
enamorats meus, dolços somnis de lluna.

Atticus...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.