diumenge, 11 de setembre del 2011

Martirs


Plouen àngels d'un cel
que no deixa veure el sol,
cauen com fulles a la tardor
omplin-t'ho tot de color bru
i aromes de nostàlgic calor.

Querubins de cares tristes
infants amb trets d'adult,
fills de pares que no han viscut,
enganyats amb somnis
farcits de malsons.

Àngels culpables d'innocència
màrtirs abans de nàixer
víctimes d'un botxí cec.
La visió d'un horitzó d'esperança
els fa créixer les ales.
La mort que molts temen
els alimenta de vida.

Plouen àngels
i en la seu caiguda
foraden el cel,
obrint pas a una llum
desconeguda i amiga.
Que els permeta descansar
de les infinites nits fosques,
llum que els oferix protecció
i als matins
els regale un món nou
amb, un nou amanéixer.

Atticus Crow Lee

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.