dimecres, 21 de setembre del 2011

Crida dissident

Crida!!
El bram del dissident
esquinça com paper
les parets de la seua presó.
Un bram valent
d'un animal ferit
però
no mort.

És un crit
que demana pas
per il·luminar la nit.
Un so dolç
que marxa
cap a un nou horitzó.
El xiuxiueig
d'un bon vent
el tro
que ho calma tot.

El silenci
no calla sense raó
oculta un regal
que desvetlla les passions.

Crida!!
Que s'escolte la teua veu,
no calles
el que desitges dir
el que sents,
s'ha de saber.

Crida!!
Un poderós alé
apaga el foc
que crema vides,
un cant tan ple
que emmudeix ordes
de falsos messies.

Crida!!
No ets captiu mut
sinó
la nova albada
que surt.

Clama contra el botxí
que plora llàgrimes
que són verí.
Crida!!
alça la veu
no tingues por,
crida, lliure ocell
alça el vol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.