Versos que estimen (versió 1.1)
En esta nit
de bella foscor
no em pertanyen
cec de passió
estos versos d'amor.
paraules que ballen
al voltant d'un foc
una flama que creix
a cada sospir
i no crema els nostres mons.
El so d'estos mots
és la meua veu
que et parla des del cor.
Els sentiments que fluïxen
al meu interior
han sigut engendrats
amb la tendresa del teu nom.
són ells, els teus fills
i jo,
el seu cuidador.
Són tresors,
preciosos presents
cants,
que ho omplin tot.
Tu tens la clau que l'obri
només jo
el teu permís
i així
el desig de cada instant
va formant
un camí.
Les emocions ballen
al teu contacte
tot jo,
deixe de ser meu,
tot jo,
per uns instants
em torne xiquet.
Però,
renuncie amb plaer
a la possessió
d'estos versos d'amor.
Que sent jo
el missatger
i el portador
tu, enamorada meua
ets la seua llar
i la seua font.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.