diumenge, 21 d’agost del 2011

Contra el vent

Exiliat,
abandonat als quatre vents
recordat per aquells que no l'obliden,
dissident de raons podrides.
Optimista que beu d'un pessimisme
que alimenta com la vida.
Apartat per pròpia voluntat
per poder veure la realitat,
amb els seus ulls,
els mateixos,
que varen nàixer amb la llum.
Lluites
contra la monotonia que doblega ànimes,
crític amb els teus errors
tolerant amb els dels altres,
et mous entre quietud
de aigües marejades
un desert,
que amaga
un secret oasi.
Camina antiheroi
que la desídia no et domine
perquè esta, és enganyosa
com  la indiferència que dóna ales
i mina vides.

Un anònim conegut...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.