Corren aires que ens abriguen,
vent fresc que du la brisa,
d'un mar agitat,
espill blau que s'enfosquix al capvespre,
avui, ens transformarem,
serem un caos infinit,
que ens envolta, com la nit,
un oceà de anhels,
un laberint de nervis elegants,
estarem expectants,
com dos amants,
que són ben desperts,
conscients de la força de la gravetat,
d'un mateix cor
una escena muda ens atrau,
com dos corpresos,
captivant-se l'un a l'altre,
sentiments,
que canvien de muda.
Sense orde, ens busquem
en un horitzó que no acaba,
buits, ens omplim
de passió sana.
Em deixe ferir pels teus besos,
i torturar per les teues carícies,
com un covard demane clemència,
que no desitge,
puix, condemnat estic
a complir sentencia.
Pensar que estàs tan aprop, m'altera,
com la pluja,
que erosiona la terra.
Separats, acarone les teues formes,
redones,
voluptuoses espirals,
que em fan perdre el cap,
com un nen,
davant un regal.
Els teus cabells,
són ones que em banyen les mans,
els llavis,
un viatge amb destí,
el cel.
Els ulls,
brillen com dos llunes platejades,
i calfen com un furiós sol,
no estic sol,
bella enamorada,
sóc amb vós,
ambdós som joves,
assaborint la Eternitat,
en un no res,
en un instant.
Unides, les nostres ànimes,
invoquem un foc antic,
bell, encisador, de gala,
de matisos carn,
que cremant no crema,
que calfant no calfa,
que,
sense consumir,
s'alimenta.
La realitat no diu mentides.
Delits, que paren el temps, que brollen
com dolors que brillen,
ànims,
que estimen...
La collita està sembrada,
és fràgil,
al cor, està guardada.
Dos pous reguen els nostres fruits,
dos pous que beuen del mateix riu,
aigua amb la dolçor de les nostres emocions,
crua,
com la rosada del matí,
fina,
com el remor del mar,
viva,
com el so d'un infant...
Atticus Crow Lee
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.