dimecres, 15 de juny del 2011

Dissident al seu món




Hui/Demà


El dia m'ha despertat amb els crits del sol,
naix un amanéixer, expira un plor,
sospirs en recerca de vida,
passes que busquen quietud.
Un dolor m'afligix el cor,
la ignorància enfosquis el dol.

Ja no escoltem les paraules de l'interior,
ni riem amb raó,
és com foc que no porta calor.
Sentiment privat de llibertat,
drets condicionants,
obligacions que condemnem,
ulls que no veuen.

Els petits són enganyats amb somnis,
portes que obrin malsons,
una futura sentencia,
un trist passadís,
i cap condol.
Els majors ja no parlen,
pocs volen saber del passat.
Que n'és de dolent el conèixer,
la indiferència els ha contestat,
mentidera de respostes fàcils,
barrera que impedeix creixer,
frontera que s’ha de salvar.

Una desidia,
Una societat,
Que no educa,
 quan oblida als seus fills,
i als majors no recorda,
junts,
penjats de fins fils.

Passege esperant una resposta,
no la tinc, ni la vull,
doncs no és meu el que és de tots,
ni de tots, allò que és meu.
Un fort desig de diluir m'ofega,
un esclat de passions,
una idea.

És l'existència tan solitària?
Es demana un preu,
que em costa pagar,
no ser jo,
i entrar en un món sense sabors,
licors i fruits, que no puc tastar.

Molts m'estimen si sóc igual,
quan no ho sóc.
Pocs m'odien per no canviar,
però,
ho sent,
no puc dubtar
 de la meua curiositat.

Núvols que no oculten,
estrelles que no brillen,
és el meu caminar,
on tot cap,
i l'oceà no ocupa espai,
el que és etern també és fugaç,
allò intens també és breu.
Un complet format,
per una efímera immortalitat

Hui tant com demà,
són dies que moren,
nits que viuen,
i em dorm,
quan la foscor m'abriga,
amb el xiuxiueig de la lluna.
Una lluna que inspira...

________________________________________________________

*Dissident que no plora per vell,
porta llàgrimes que no són d'ell,
dissident!!
que és el que estàs fent?

Atticus Crow Lee

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.