Som (!?)

Som fruits, de l'aire que ocupa l'espai,
de la terra que ens sosté,
de l'aigua que ens mou,
i el silenci que trenquem.

No tenim mare, doncs,
va morir al part,
tampoc pare, que ens puga aconsellar.
Solitàries ànimes,
que acomodats,
ens torturem.

Creem temps,
són morts que oblidem.
Cels oberts que veiem passar,
cels tancats que ens fan plorar

Callats, molts cridem,
a un silenci,
que es ben cert,
com una veu que no es perd.

Som foc que alimenta i crema,
aparells que maten,
amb la il·lusió,
de donar vida,
que ens ajuda i esclavitza,
creant,
una voluntat submisa.

Que som,
molt més,
del que no som,
menys,
del que podríem ser,
i ara,
res som,
i per ara,
res serem.