dijous, 30 de desembre del 2010

http://www.facebook.com/Atticus0?ref=profile#!/Atticus0

Ham de carn,
de bitllets amb sang,
de vides que veus,
de vides,
en blanc.

Em desfaig amb llàgrimes negres,
de color tinta,
que sense sentit plenes,
amb els crits,
d'una persona,
santa.

No vull escoltar els teus renecs,
sinó,
no es sent, el colps de cor,
vivor,
de sons,
vivor de plors.

M'agrada la nostra diferencia,
ens unix,
no fa que et separes,
ens diluïx.
A què tens por?,
si és, el mateix,
que no creix,
com una gran foscor,
que mai mor.

Donam la mà,
jove vell,
mostram el endemà,
i que veig en ell.

Espurnes de foc,
no encenen flama,
si em deixes ajudar,
ens costarà poc,
el fer, una llar,
que brama.

Parlam i escoltam,
seu i digués...
Què és el que no faries?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Sóc un cúmul d'imperfecions que creen una perfecta imperfecció.