No són els mals violents els que ens marquen, sinó els mals sords, els insistents, els tolerables, aquells què formen part de la nostra rutina i ens minen meticulosament com el temps.
Emil Cioran. (guia de la meua soledat)
dissabte, 6 de novembre del 2010
«Quan ja teníem totes les respostes, ens canvien les preguntes»
Doncs, sí. Ho ets. Puc donar agnòstica fe del que vos, senyor meu ha publicat en este blog. Encara diria més, sou un error, una anomalia de la seua existència. La mateixa que no el deixa existir. Tampoc es qüestió, de fer-te únic responsable del conjunt del seu ser. La influència de la resta d'existències o personatges creats, ne tenen part de culpa.
Què coses....tenim que aguantar la gent com cal...si cal...dic jo.
ResponEliminaDoncs, sí. Ho ets. Puc donar agnòstica fe del que vos, senyor meu ha publicat en este blog.
ResponEliminaEncara diria més, sou un error, una anomalia de la seua existència. La mateixa que no el deixa existir. Tampoc es qüestió, de fer-te únic responsable del conjunt del seu ser. La influència de la resta d'existències o personatges creats, ne tenen part de culpa.